BARRAQUES, UNA CIUTAT INFORMAL

Fa dos dies vaig anar a una exposició a Barcelona sobre el fenòmen del Barraquisme. Ens van demanar que fesim una breu crítica sobre el tema que s'exposava. Aquí teniu, doncs, la meva reflexió.

El barraquisme es va establir per un creixement inesperat de la població a causa d’una immigració molt forta a Barcelona durant el Segle XX. Aquest fet va provocar que la ciutat no estigues preparada per acollir tota aquesta demanda inesperada originant barris barraquers en diferent punts de Barcelona. Així doncs, d’aquesta manera s’inicia la necessitat social del Segle XX a la capital de Catalunya, ja que les persones vivien en habitatges de menys de 20 m² per a una o més famílies, no tenien aigua corrent, ni gas, carrers sense asfaltar i sense il·luminació, tampoc tenien llum a dins les barraques,... és a dir, va sorgir la necessitat social d’obtenir un habitatge digne. Però aquesta situació problema no es va legitimar fins a mitjans del Segle XX, tot i que ja era real des de feia anys. Quan els barraquers es van alçar per defensar els seus drets, i quan la societat i els professionals com metges, periodistes i treballadors socials es van adonar de les dimensions del problema, va ser quan les institucions van reconèixer la necessitat i van posar recursos per solucionar-la.

Clarament podem relacionar el fenomen del barraquisme (com efecte d’una immigració que va provocar un augment inesperat de la població sobretot a les ciutats) amb els nous barris marginals. Actualment hi ha un augment de la població a causa de la nova immigració que estem reben de països subdesenvolupats la qual cosa causa, que barris on anteriorment van ser destinats als barraquers quan les barraques es van eliminar, ara siguin ocupats per aquests nouvinguts on la majoria estan vivint la mateixa situació que els seus antics habitants. Aquests barris, que en els seus inicis van ser una llum d’esperança, ara són nuclis marginals. Això m’ha fet preguntar-me perquè una solució que havia sigut la correcte ara no serveix? Però realment, va ser una bona solució?

He arribat a la conclusió que el transfons d’eradicar el fenomen del barranquisme no va ser pas una iniciativa de les institucions per la pressió que la societat feia en aquells moments sobre aquest tema, sinó que realment ho van fer per interès, és a dir, només van construir barris nous per aquesta gent quan es van adonar que malmetien la imatge de la ciutat de Barcelona, la capital no provocava una sensació de ciutat benestant, havien de fer una Barcelona neta una Barcelona que fos el punt de mira del turisme. La solució de construir pisos va sorgir per la necessitat de recol·locar totes aquelles persones en algun lloc. Si ens fixem, els barris no es van construir en els mateixos llocs on hi havia les barraques i per consegüent on vivien els barraquers durant quasi bé tota la vida, sinó que els van destinar a les afores de la ciutat, lluny de la nova imatge de Barcelona, originant el que actualment coneixem com a barris marginals o conflictius (fins i tot ciutats) com: ciutat Meridiana, el Carmel, Can Tunis, la Mina, ... I en el lloc que ocupaven les barraques majoritàriament van ser destinats per fer barris de prestigi, zones benestants i pel turisme.

Així doncs, a partir d’aquesta reflexió, m’ha sorgit un altre interrogant: que passaria sinó existissin aquests nous barris? Segurament hi haurien nous nuclis barraquers, ja que el que ens trobem ara és una versió moderna d’aquests. Les noves barraques anomenades “pisos patera” o infrahabitatges, tal i com passava abans, hi viuen famílies nombroses o més d’una família, en un espai reduït. Un cop més, la societat no ha estat preparada per rebre un augment de la població accelerada per la immigració el qual ha causat el mateix efecte que al Segle XX, una lluita per un habitatge i una vida digne per a tots.

Però com també va passar el Segle passat, fins que la societat i les institucions no reconeguin la dimensió del problema, és a dir, fins que no legitimin aquesta nova situació, haurem de continuar vivint en la versió moderna del barri informal.